En aquest article Rude parla de les decisions de l'urbanisme que es fan a Barcelona de mobiliari com els bancs individuals, o les places plenes de terraces que en general obstaculitzen la socialització de les persones per millorar la seguretat o evitar que espais es criminalitzin deixant de banda els interessos socials i afavorint el turisme, el gran contribuidor a l'economia barcelononina.
Reapropiar-se dels espais
“La ciutat està dissenyada perquè facis l’activitat que toca allà on toca” –expliquen les arquitectes de La Col. Sovint, però, hi ha alguna activitat que s’apropia de l’espai de manera imprevista. La plaça del MACBA, un exemple clar d’espai de postal, difícil d’habitar i fàcil de controlar, va començar a convertir-se en una pista de patinatge. “Les skaters van ser perseguides i multades fins que l’Ajuntament es va adonar que podia reconvertir-les en producte comercial. Ara, les marques de moda paguen diners a la gent que patina perquè dugui les seves peces”, recorden. Des de la cooperativa, han fet diverses accions com posar plantes, jocs i cadires al carrer Ciceró de Sants o allargar els bancs de la plaça d’Osca. “Quan fa bo, traiem la taula fora i dinem allà. A molts barris, baixar cadires al carrer era tota una tradició, que ajudava a crear vincles. Ara està prohibit. Quan ho fem, el veïnat s’hi interessa, algú baixa postres... però les noves generacions ja han estat educades per no sortir. Si tot continua igual, no podrem ni sabrem fer ús de l’espai públic”
Rude, M., (2015) “Urbanisme antipersones” a Directa. Número 381. Març-abril 2015, pp. 9.